Bernardino Telesio



Filòsof renaixentista italià, nascut a Cosenza, Calàbria. Va estudiar filosofia i ciències de la naturalesa a Milà i Pàdua, ciutat aquesta última on va entrar en contacte amb el pensament d'Aristòtil, segons les escoles alexandrista i averroista. Va tornar a Cosenza, on va romandre de 1553 a 1563, presidint l'Acadèmia Cosentina d'orientació empírica; va passar després a Roma i Nàpols i va tornar finalment a Cosenza. A partir de 1565 inicia la publicació dels nou llibres de la seva gran obra De rerum natura iuxta pròpia principia [La naturalesa de les coses segons els seus propis principis], que no acabarà fins a 1586. En ella proposa un estudi de les ciències de la naturalesa, de la física, en la línia dels nous filòsofs del Renaixement. Defensa, en contra de la tradició aristotèlica i de l'orientació màgic-hermètica d'alguns renaixentistes, que la ciència ha de centrar-se en el coneixement empíric de la naturalesa, que concep com una física autònoma i natural. Per a explicar la composició dels cossos físics, recorre a idees dels presocràtics. Els diferents elements deuen el seu origen als «principis propis de la naturalesa»: són aquests la calor i el fred, com a «naturaleses agents», que necessiten un cos, com a «massa corpòria» a la qual adherir-se; elimina, doncs, tant els quatre elements clàssics d'Empèdocles com la teoria hilemòrfica d'Aristòtil. Tot fenomen de la naturalesa s'explica per l'acció dels principis sobre els cossos i la seva capacitat recíproca de sentir l'acció de l'altre; totes les coses senten (hilozoisme i panpsiquisme), si bé només els animals posseeixen òrgans de sensibilitat diferenciats. En aquests i en l'home està present un esperit d'origen biològic, o cos subtilíssim, que tendeix a l'autoconservació. En l'home presenta la doble capacitat de desig i pensament i és, alhora, la font de la moralitat natural: bé és el que contribueix a l'autoconservació; mal, allò que la destrueix. En l'home, a més, hi ha una ment, o «ànima afegida», divina i immortal. Per ella, forma del cos i de l'esperit, transcendeix l'home el pla merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per Tommaso Campanella i, d'alguna manera, per Francis Bacon i Thomas Hobbes.