Diferència entre revisions de la pàgina «Arquelau de Milet»
De Wikisofia
| (7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>([[Grec::Ἀρχέλαος]])</small> | <small>([[Grec::Ἀρχέλαος]])</small> | ||
| − | Filòsof grec de la meitat del segle V | + | Filòsof grec de la meitat del segle V aC, deixeble d'Anaxàgores i mestre de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]]. Segons [[Autor:Diògenes Laerci|Diògenes Laerci]], va ser el primer a introduir la filosofia natural [[jònics|jònica]] a Atenes, raó per la qual se l'anomenava ''el físic'' ([[Recurs:Diògenes Laerci: Arquelau|veg. text]]). Professava una filosofia de tipus [[materialisme|materialista]] i considerava que la noció de [[diké|justícia]] no és per [[naturalesa i convenció|naturalesa, sinó per convenció]]. Se li atribueix certa síntesi entre les idees d'[[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]] i [[Autor:Anaxímenes|Anaxímenes]]. Va concebre el [[nous|''nous'']] d'Anaxàgores de manera corporeísta, com una barreja basada en la condensació i rarefacció d'Anaxímenes. |
_____________________________________ | _____________________________________ | ||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
Fou el primer a declarar que l'origen de la veu radica en la percudida de l'aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit. | Fou el primer a declarar que l'origen de la veu radica en la percudida de l'aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit. | ||
| − | N'hi ha hagut altres tres, amb el nom d'Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l'autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor | + | N'hi ha hagut altres tres, amb el nom d'Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l'autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor autor d'un tractat de retòrica.</small> |
| − | {{Ref|Ref=''Vides dels filòsofs,'' Ed. Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p. 118 .(Traducció i edició a cura d'Antoni Piqué Angordans.|Títol=Vides dels filòsofs,|Cita=true}} | + | {{Ref|Ref=''Vides dels filòsofs,'' Ed. Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p. 118 .(Traducció i edició a cura d'Antoni Piqué Angordans).|Títol=Vides dels filòsofs,|Cita=true}} |
| − | + | _____________________________________ | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
| − | |||
|Imatge=MiletusIonicStoa.jpg | |Imatge=MiletusIonicStoa.jpg | ||
}} | }} | ||
| − | + | ||
{{So}} | {{So}} | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 18:14, 10 oct 2019
(Ἀρχέλαος)
Filòsof grec de la meitat del segle V aC, deixeble d'Anaxàgores i mestre de Sòcrates. Segons Diògenes Laerci, va ser el primer a introduir la filosofia natural jònica a Atenes, raó per la qual se l'anomenava el físic (veg. text). Professava una filosofia de tipus materialista i considerava que la noció de justícia no és per naturalesa, sinó per convenció. Se li atribueix certa síntesi entre les idees d'Anaxàgores i Anaxímenes. Va concebre el nous d'Anaxàgores de manera corporeísta, com una barreja basada en la condensació i rarefacció d'Anaxímenes.
_____________________________________
Text de Diògenes Laerci sobre Arquelau:
[16] Arquelau, nascut a Atenes (o a Milet), fill d'Apol·lodor (segons d'altres, de Midó), fou deixeble d'Anaxàgoras i mestre de Sòcrates. Amb ell la filosofia de la natura passà per primera vegada de la Jònia a Atenes. Va rebre el motiu de Físic pel fet que amb ell termina la filosofia de la natura, puix que Sòcrates introduí l'ètica. Fins i tot sembla que personalment ja abordà l'ètica, car filosofà sobre la llei, la bellesa i la justícia; en rebre-la d'ell Sòcrates, la féu acréixer fins al <punt més elevat> i passà per fundador. Deia que les causes de la generació són dues: la calor i el fred; que els éssers vivents es generen del llot; que la justícia i l'indecorós existeixen, però no per natura, sinó per convenció.
[17] Heus ací la seva doctrina. Quan es fon l'aigua, diu, per efecte de la calor, bon punt es cohesiona en el < centre per efecte> del foc, produeix la terra; bon punt s'escampa al seu voltant, genera l'aire; és per això que la terra és subjectada per l'aire, i l'aire pel foc que l'envolta. Sosté que els éssers vivents s'originen de la terra ja calenta que fa brotar, com si fos un aliment, un llot semblant a llet. D'aquesta mateixa manera produí els homes. Fou el primer a declarar que l'origen de la veu radica en la percudida de l'aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit.
N'hi ha hagut altres tres, amb el nom d'Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l'autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor autor d'un tractat de retòrica.
| Vides dels filòsofs, Ed. Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p. 118 .(Traducció i edició a cura d'Antoni Piqué Angordans). |
_____________________________________