Naturalisme

Aplicat als sistemes filosòfics, afirmació que no hi ha més que naturalesa i, considerat com a criteri epistemològic, punt de vista reduccionista que afirma que les coses s'expliquen per causes i principis naturals i que res està per sobre de la naturalesa. En general, el naturalisme tendeix a eliminar tota classe d'entitats superiors a la naturalesa o diferents d'ella com no naturals, no acceptables. En ètica, és l'afirmació que tot enunciat ètic o judici de valor és un enunciat reductible a un enunciat de fet o empíric. En filosofia del llenguatge, el naturalisme sosté que la fonètica de les paraules reflecteix l'essència de la cosa a què es refereixen. En un sentit ampli, és naturalisme la tendència a reduir-ho tot a explicacions de tipus científic.

En l'antiguitat, són sistemes filosòfics típicament naturalistes l'atomisme i l'estoïcisme; en el Renaixement, les filosofies pròpiament renaixentistes, especialment, els sistemes de Telesio, Bruno i Campanella i, en l'època moderna, l'àmplia sèrie de sistemes empiristes i mecanicistes. Ho és també el materialisme de diverses èpoques i en els seus variats aspectes.

És una manera de pensar que tendeix a manifestar-se com un monisme materialista.