Diferència entre revisions de la pàgina «Escola escocesa del sentit comú»
De Wikisofia
m (bot: - fins a substituts de les mateixes. + fins substituts d'aquestes.) |
m (bot: - per construir una + per a construir una) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | La denominada escola escocesa del sentit comú (''common ''sense) va ser fundada per [[Autor:Reid, Thomas|Thomas Reid]] (a partir de les seves comunicacions presentades en la ''Societat filosòfica d'Aberdeen'', i a partir de la seva obra fonamental: ''Investigacions sobre l'esperit humà segons els principis del sentit comú, ''1764). Reid, en reacció a l'immaterialisme de Berkeley i a l'escepticisme de Hume, defensa una teoria del coneixement basada en el [[realisme ingenu|realisme ingenu]] i en el [[sentit comú|sentit comú]]. El nucli i el germen de tot [[escepticisme|escepticisme]], en opinió de Reid, era la teoria empirista de les idees, per la qual aquestes eren meres representacions subjectives de les coses, i fins substituts d'aquestes. Encara que la validesa del sentit comú no pugui demostrar-se amb arguments directes, tot raonament filosòfic que ho negui, diu Reid, cau en l'absurd. El seu realisme ingenu li porta a afirmar l'existència d'un àmbit de veritats per les quals el sentit comú és tan competent com el matemàtic en matemàtiques. La filosofia no pot renunciar al sentit comú, i fins i tot afirma que cal fer-se preguntes com els nens per construir una veritable filosofia. | + | La denominada escola escocesa del sentit comú (''common ''sense) va ser fundada per [[Autor:Reid, Thomas|Thomas Reid]] (a partir de les seves comunicacions presentades en la ''Societat filosòfica d'Aberdeen'', i a partir de la seva obra fonamental: ''Investigacions sobre l'esperit humà segons els principis del sentit comú, ''1764). Reid, en reacció a l'immaterialisme de Berkeley i a l'escepticisme de Hume, defensa una teoria del coneixement basada en el [[realisme ingenu|realisme ingenu]] i en el [[sentit comú|sentit comú]]. El nucli i el germen de tot [[escepticisme|escepticisme]], en opinió de Reid, era la teoria empirista de les idees, per la qual aquestes eren meres representacions subjectives de les coses, i fins substituts d'aquestes. Encara que la validesa del sentit comú no pugui demostrar-se amb arguments directes, tot raonament filosòfic que ho negui, diu Reid, cau en l'absurd. El seu realisme ingenu li porta a afirmar l'existència d'un àmbit de veritats per les quals el sentit comú és tan competent com el matemàtic en matemàtiques. La filosofia no pot renunciar al sentit comú, i fins i tot afirma que cal fer-se preguntes com els nens per a construir una veritable filosofia. |
D'aquesta manera, les tesis fonamentals d'aquesta escola poden resumir-se de la següent manera: | D'aquesta manera, les tesis fonamentals d'aquesta escola poden resumir-se de la següent manera: | ||
Revisió del 10:10, 13 oct 2017
La denominada escola escocesa del sentit comú (common sense) va ser fundada per Thomas Reid (a partir de les seves comunicacions presentades en la Societat filosòfica d'Aberdeen, i a partir de la seva obra fonamental: Investigacions sobre l'esperit humà segons els principis del sentit comú, 1764). Reid, en reacció a l'immaterialisme de Berkeley i a l'escepticisme de Hume, defensa una teoria del coneixement basada en el realisme ingenu i en el sentit comú. El nucli i el germen de tot escepticisme, en opinió de Reid, era la teoria empirista de les idees, per la qual aquestes eren meres representacions subjectives de les coses, i fins substituts d'aquestes. Encara que la validesa del sentit comú no pugui demostrar-se amb arguments directes, tot raonament filosòfic que ho negui, diu Reid, cau en l'absurd. El seu realisme ingenu li porta a afirmar l'existència d'un àmbit de veritats per les quals el sentit comú és tan competent com el matemàtic en matemàtiques. La filosofia no pot renunciar al sentit comú, i fins i tot afirma que cal fer-se preguntes com els nens per a construir una veritable filosofia.
D'aquesta manera, les tesis fonamentals d'aquesta escola poden resumir-se de la següent manera:
-oposició a l'escepticisme;
-oposició al fenomenisme;
-validesa del sentit comú, ja que:
- fins i tot el més fort escepticisme ho pressuposa,
- percep la realitat de manera immediata;
- és realment comú, de manera que és compartit per tots;
- la seva capacitat és equivalent a la de la raó;
- el coneixement del sentit comú no és representatiu, sinó contemplatius: no pot demostrar-se, però sí mostrar-se.
A més de les tesis de Reid, l'escola escocesa del sentit comú va ser continuada per diversos autors, especialment per: James Beattle (1735-1803), James Oswald (1715-1769), Dugald Steward (1753-1828), Thomas Brown (1778-1820), W. Hamilton (1788-1856) i H.L. Mansel (1820-1871). A França va influir sobre Ruyer Colland (1763-1843), T. Jouffroy (1796-1842) i, indirectament, sobre Victor Cousin. Ressons d'aquesta escola escocesa arriben a Espanya a través de la Universitat de Cervera, on s'havia traslladat temporalment la Universitat de Barcelona, en 1835: Ramon Martí d'Eixalá (1808-1857), Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872) i fins a Marcelino Menéndez i Pelayo (1856-1912) són els principals representants a Espanya de l'anomenat sensisme escocès.