Autor:Austin, John Langshaw

Filòsof anglès, nascut a Lancaster; va estudiar a la universitat d'Oxford, on va ocupar la càtedra de filosofia moral des de 1952 fins a la seva mort prematura. Va ser membre de la escola d'Oxford i és considerat representant principal del corrent de la filosofia analítica que s'interessa per l'estudi del llenguatge ordinari; va dictar conferències a Harvard (1955) i va ser professor visitant en Berkeley (1958).

Fonamentalment, Austin defensa la tesi que els problemes filosòfics s'originen per una mala interpretació del llenguatge i fins a defineix la filosofia analítica com aquella filosofia que, a partir de les paraules, explica la complexitat del real.

En Sentit i dades sensibles critica, sobretot, el llibre de A.J. Ayer, The Foundations of Empirical Knowledge [Fonaments del coneixement empíric], (1940) i la seva afirmació que només percebem dades sensibles i no objectes materials, basada en l'argument de la il·lusió: les percepcions enganyoses i les no enganyoses en si mateixes no es distingeixen.

El problema, per a Austin, no està en quines coses percebem, sinó en com usem els termes amb què designem el percebre i el que anomenem «realitat». No es limita, no obstant això, a l`anàlisi de l'ús i significat de les paraules i els problemes filosòfics que susciten, sinó que també es planteja sistemàticament temes tan centrals de la filosofia com el de la llibertat, la veritat i el problema de les altres ments. Precisament aquest últim problema li porta a plantejar, a través del que denomina la fal·làcia descriptivista –això és, l'error de considerar tot enunciat que no sigui una afirmació veritable o falsa com a desproveït de sentit–, la teoria dels actes de parla, per la qual és principalment conegut.

Distingeix entre afirmacions que constitueixen una descripció i són susceptibles de ser veritables o falses (que anomena constatatius: «Arriba el tren»), i afirmacions o enunciats que no són descripcions, amb els quals es realitzen actes susceptibles de constituir un èxit o un fracàs (que anomena performatius: «Et prometo que aniré matí»). Malgrat aquesta distinció, constata que l'èxit d'un enunciat performatiu depèn a vegades que es compleixin determinades condicions, és a dir, depèn que certes afirmacions siguin veritables o falses, aquelles afirmacions precisament que descriuen aquestes condicions. Per tant, hi ha performatius que poden veure's afectats per consideracions sobre la veritat o la falsedat, i hi ha constatatius que poden veure's afectats per consideracions sobre l'èxit i el fracàs.

Per aclarir la distinció entre performatius i constatatius, Austin proposa una nova distinció entre actes locucionarios, actes il·locucionaris i actes perlocucionaris. Els primers són actes de dir, els segons són actes realitzats en dir, i els tercers són actes realitzats per mitjà de dir.

La mort primerenca va impedir a Austin aprofundir en els seus treballs, als quals sempre havia donat un caràcter programàtic. Va ser el filòsof americà i deixeble seu, John Roger Searle, el que va reprendre el programa d'Austin i ho va desenvolupar posteriorment en la seva obra Actes de parla (1969).

Malgrat que Austin va escriure solament set articles en vida -la resta de les seves obres són reconstruccions pòstumes de les seves classes i conferències-, la seva influència ha estat gran. La seva traducció de Fonaments de l'Aritmètica, de Frege, en 1950, va suposar la introducció de les idees d'aquest autor al món de parla anglesa.

• Bibliografia:Obres de John L. Austin