Autor:Arquelau de Milet

(Ἀρχέλαος)

Filòsof grec de la meitat del segle V a. de C., deixeble d'Anaxàgores i mestre de Sòcrates. Segons Diògenes Laerci, va ser el primer a introduir la filosofia natural jònica a Atenes, raó per la qual se l'anomenava el físic (veure text). Professava una filosofia de tipus materialista i considerava que la noció de justícia no és per naturalesa, sinó per convenció. Se li atribueix certa síntesi entre les idees d'Anaxàgores i Anaxímenes. Va concebre el nous d'Anaxàgores de manera corporeísta, com una barreja basada en la condensació i rarefacció d'Anaxímenes.

_____________________________________ Text de Diògenes Laerci sobre Arquelau:

[16] Arquelau, nascut a Atenes (o a Milet), fill d'Apol·lodor (segons d'altres, de Midó), fou deixeble d'Anaxà­goras i mestre de Sòcrates. Amb ell la filosofia de la natura passà per primera vegada de la Jònia a Atenes. Va rebre el motiu de Físic pel fet que amb ell termina la filosofia de la natura, puix que Sòcrates introduí l'ètica. Fins i tot sembla que personalment ja abordà l'ètica, car filosofà sobre la llei, la bellesa i la justícia; en rebre-la d'ell Sòcrates, la féu acréi­xer fins al <punt més elevat> i passà per fundador. Deia que les causes de la generació són dues: la calor i el fred; que els éssers vivents es generen del llot; que la justícia i l'indecorós existeixen, però no per natura, sinó per con­venció.

[17] Heus ací la seva doctrina. Quan es fon l'aigua, diu, per efecte de la calor, bon punt es cohesiona en el < centre per efecte> del foc, produeix la terra; bon punt s'escam­pa al seu voltant, genera l'aire; és per això que la terra és subjectada per l'aire, i l'aire pel foc que l'envolta. Sosté que els éssers vivents s'originen de la terra ja calenta que fa brotar, com si fos un aliment, un llot semblant a llet. D'aquesta mateixa manera produí els homes. Fou el primer a declarar que l'origen de la veu radica en la percudida de l'aire. La mar es forma en filtrar-se per la terra als llocs enconcats. El més gran dels astres és el sol; el Tot és infinit.

N'hi ha hagut altres tres, amb el nom d'Arquelau: el corògraf dels països recorreguts per Alexandre, el segon, l'autor de Curiositats de la natura, i el tercer, un rètor au­tor d'un tractat de retòrica.

Vides dels filòsofs, Ed. Laia, Barcelona 1988, Vol. I, p. 118 .(Traducció i edició a cura d'Antoni Piqué Angordans.

Veure text de Diògenes Laerci sobre Arquelau

______________________________________