Teoria de jocs

Teoria matemàtica, que s'inicia amb la publicació, pel matemàtic John von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern, del llibre Theory of Games and Economic Behavior [Teoria de jocs i conducta econòmica] (1944), i que pot considerar-se aquella part de la teoria de la decisió que estudia les estratègies d'actuació i decisió que segueixen diverses persones en una situació de competitivitat i conflicte, utilitzant el model d'un joc sotmès a regles, en el cas que cada jugador ignora les decisions que pren l'altre. Se la considera una branca de la lógica matemàtica, i serveix per a estudiar la interacció que es produeix en l'adopció de decisions, que es consideren racionals, entre individus amb interessos oposats i que jutgen sobre els resultats tenint en compte la seva utilitat o profit propis i la probabilitat que ocorrin, en determinats àmbits de l'economia, la política i l'ètica. El seu exemple tipus és el dilema del presoner.

J. Rawls l'adopta com a punt de partida de la seva teoria de la justícia.