Teleonomia

(del grec τέλος, telos, fi, i νόμος, nomos, llei)

Terme que, en contextos biològic-filosòfics substitueix al de teleologia, per a precisar que, partint del supòsit que «la naturalesa és objectiva i no projectiva» (J. Monod; veg. citació), en els éssers vius la finalitat no és més que un fenomen d'adaptació evolutiva orientada. Teleonomía és, així, l'activitat de la matèria orgànica que es construeix a si mateixa segons una llei interna (d'organització química; veg. text).