Accions

Prejudici

De Wikisofia

Un prejudici és, etimològicament, un judici-previ. En general s'han considerat els prejudicis de manera pejorativa, entenent-los com a creences no fonamentades o com a actituds no raonades, basades en conjectures i sense tenir un coneixement complet del jutjat, que poden derivar en antipatia o simpatia sense autèntic fonament cap a persones, races, o idees. Aquesta consideració pejorativa dels prejudicis enllaça amb la concepció dels ídols segons Francis Bacon, que els considera com a falses nocions o prejudicis que obstaculitzen el coneixement. També en aquest sentit els considera Descartes, qui els combat especialment en el Discurs del mètode.

També per a Bachelard, els prejudicis, a la manera dels ídols de F. Bacon, actuen com a obstacles epistemològics o limitacions internes en el procés del coneixement. Per això afirma que «l'esperit té l'edat dels seus prejudicis», i que el coneixement científic està sotmès al pes d'anteriors coneixements, és a dir, que «es coneix contra un coneixement anterior»; no es parteix de zero. Per això, la història de les ciències no apareix com una història continuada de progrés des d'etapes inferiors («continuisme»), sinó com un procés discontinu amb ruptures epistemològiques, vinculades a obstacles epistemològics.

No obstant això, entesos en el seu sentit merament etimològic, com a judicis previs, Gadamer reivindica els prejudicis en la seva concepció de l'hermenèutica, ja que per a ell tota comprensió parteix d'unes estructures prèvies de precomprensió (Vorverständnis). És a dir, en tot procés de comprensió es parteix de pressupòsits o prejudicis (Vorurteile) –en aquest sentit etimològic–, que són els que fan possible tot judici i constitueixen una memòria cultural que abasta teories, mites, tradicions, etc. El subjecte de la comprensió no part, doncs, de zero, ni s'enfronta al procés de comprensió a partir d'una tabula rasa, sinó que té darrere seu tota la història. D'aquesta manera Gadamer denúncia el prejudici de tot antiprejuicio (veg. text). Els prejudicis o pressupostos són constitutius de la realitat històrica de l'ésser humà, són condicions a priori de la comprensió, i la pretensió historicista i cientifista d'eliminar tot prejudici és, al seu torn, un prejudici, però en el sentit pejoratiu d'un fals prejudici.


Vegeu ídols, pressupòsits.