Ideòlegs

En l'actualitat, es diuen així els inspiradors dels punts doctrinals o de les línies fonamentals d'una ideologia particular. Històricament, són els idéologues francesos, de l'època de la Il·lustració, els qui, inspirant-se en els empiristes anglesos i sobretot en Condillac, eren partidaris de la institució d'una «ciència de les idees», a la qual el més significat d'ells, A.L.C. Destutt de Tracy, va donar el nom d'«ideologia»; aquesta ciència havia de ser la base de totes les altres i es basava en l'anàlisi de les sensacions i de les idees. Van impartir els seus ensenyaments en la Segona Classe de l'Institut National de París (al que també habia pertangut Napoleó Bonaparte), van desenvolupar programes d'educació per a les escoles universitàries, i van defensar, a més, de forma moderada, les idees de la revolució i els ideals dels enciclopedistes il·lustrats. Les seves crítiques en el terreny polític van induir a Napoleó Bonaparte, en 1803, a clausurar el Consell d'Instrucció Pública i l'Acadèmia de Ciències Morales, que agrupava a molts d'ells: Destutt de Tracy, Cabanis, Lacunal, Garat, i uns altres. Van influir en les idees socials de Fourier i Saint Simon, però les seves veus van quedar ofegades per les dels espiritualistes i tradicionalistes francesos.