Charles Fourier

Economista i filòsof autodidacta francès (Besançon, 1772, París, 1837). Típic representant del corrent del socialisme utòpic romàntic. Després de la Revolució francesa, va recórrer França i altres països europeus com a viatjant de comerç. Entre 1800 i 1815 va viure a Lió, on va entrar en contacte amb els problemes socials. Partint, en part, del pensament de Rousseau, va estar posteriorment influït per les idees socials d'Owen i de Saint-Simon, que més tard va abandonar, criticant el seu igualitarisme al que va oposar una forma de cooperativisme. Es va instal·lar definitivament a París en 1826, on va elaborar un sistema de pensament social de caràcter místic i deista.

Per Fourier, de la mateixa manera que la naturalesa està regida per la llei universal de la gravitació (que, com a obra de Déu, condueix a una harmonia de tot l'univers), la història universal està regida per la llei de l'«atracció passional», que actua a manera de designi providencial. Però, a diferència del món natural, la societat ha estat pertorbada i corrompuda per la civilització i, especialment per la societat industrial, que traeix l'harmonia humana a la qual anteposa els interessos individuals, i que condueix, fins i tot, a l'escissió dels individus amb si mateixos. Un dels elements pertorbadors de l'harmonia social procedeix de la moral, ja que aquesta violenta el desenvolupament espontani de les passions. L'autèntica harmonia social, doncs, ha de basar-se en l'exercici dels impulsos passionales que, per a desenvolupar-se, precisen un marc social nou al que va denominar «falansteris». Cadascun d'aquests falansteris hauria de crear-se en terrenys de 400 hectàrees aptes per al cultiu i la ramaderia, i hauria d'estar integrat per grups de cent famílies denominats «falanges». Aquesta nova organització social, presidida per la plena llibertat sexual, la plena igualtat de drets entre els sexes i la llibertat de treball, permetria la satisfacció de les passions i conduiria a la total harmonia. Va concebre els falansteris com a sistemes socials autònoms capaços de satisfer totes les necessitats per a la vida de la comunitat a través dels seus propis recursos industrials i agrícoles. Cada falansteri hauria d'estar guiat per un director triat democràticament, la missió del qual seria més aviat de coordinació dels diversos treballs, ja que en aquesta organització social es tendiria a la gran diversificació de tasques, de manera que, per exemple, un ciutadà podria exercir tasques agrícoles al matí, dedicar-se a la indústria més tard i representar una obra teatral a la nit. Amb aquesta diversificació es pretenia evitar tant la monotonia, com promoure la plena realització de les potencialitats dels individus. En aquesta estructura social Fourier no nega el dret a la propietat, que no és igualitària, encara que sí compartida en molts aspectes.

En 1830 alguns dels seus deixebles van fundar el falansteri de Condé-sud-Vesgre i els seus seguidors (agrupats a l'«escola societària» o «harmoniosa») van tenir una influència important a França, Gran Bretanya i els EUA. Però el moviment de creació de falansteris va acabar fracassant. El seu deixeble i continuador més destacat a França va ser Victor Prosper Considérant. A Espanya van destacar com fourieristes Fernando Garrido, Joaquín Abreu i Sixto Cámara.

Entre les seves obres són destacables: Teoria dels quatre moviments i de les destinacions generals (1808), Tractat d'associació domèstica i agrícola (1822), reeditat com a Teoria de la unitat universal (1841), El nou món industrial i societari (1829) i La falsa indústria (1835).