Comte de Saint-Simon

Filòsof, historiador i polític francès, un dels fundadors de la sociologia moderna, creador del moviment del saint-simonisme, el pensament del qual va influir en el positivisme de Comte i en el socialisme francès. La seva obra s'emmarca en el trànsit entre la Il·lustració i el positivisme, i apareix com un dels fundadors del socialisme utòpic.

Va ser educat en les idees il·lustrades i probablement va tenir a d'Alembert com preceptor. Va participar en el cos expedicionario francès que lluito en favor de la guerra d'independència americana a les ordres de Washington i, posteriorment, va recolzar la Revolució Francesa. La majoria de les seves primeres obres daten de l'època de l'Imperi Napoleònic, sent la primera d'elles les Cartes d'un habitant de Ginebra als seus contemporanis (1802), obra en la qual ja assenyala les bases de la seva orientació posterior, a saber, que el progrés de la ciència comporta un canvi radical de la vida humana, una important mutació social que sorgeix a partir de la indústria i és fruit de la revolució científica. La reflexió de Saint-Simon es basa simultàniament en els efectes de la Revolució Francesa i en els de la Revolució Industrial. La revolució merament política no és suficient per a portar a un nou ordre més just sinó que és precisa una revolució econòmica, ja que amb l'aparició de la gran indústria les bases de la societat han canviat substancialment. (De vegades s'ha assenyalat que aquesta tesi de la importància cabdal de l'estructura econòmica és precursora de les idees del materialisme històric de Marx.)

En la seva Introducció als treballs científics del segle XIX (1808), Saint-Simon advoca per una rehabilitació del paper del treball social que ha de conduir a un ordre nou i a una organització científica de la societat, basat en la ciència, la indústria i una nova religió. Apel·la als artistes i intel·lectuals perquè posin les seves obres a actuar com propagadors i propagandistes d'aquest nou ordre social, i apel·la als grans industrials i científics com els dirigents d'aquest nou ordre social positiu. Aquesta tesi la va elaborar conjuntament amb A. Thierry en la seva obra Sobre la reorganització de la societat europea (1814). Posteriorment va publicar les revistes La Indústria i L'organitzador. Durant un cert temps (1817-1824) se'l va associar com a col·laborador A. Comte, sobre qui va exercir una gran influència, i amb qui va publicar Del sistema industrial (1820-22) i El catecisme dels industrials (1823-24), encara que posteriorment es distanciarien.

Davant els canvis introduïts pel desenvolupament de la ciència i la indústria, propugna la necessitat d'una reorganització social que acabi amb els vestigis del ancien régime. Considera que la història de la humanitat està regida per dues forces: la de l'hàbit i la del canvi, que originen períodes crítics, en els quals es produeixen transformacions i s'efectua la liquidació de les estructures anquilosades en el passat, i períodes orgànics. La moderna societat industrial que succeeix a les societats teològiques i militars necessita canviar les seves estructures i donar lloc a un nou ordre social i econòmic capaç de realitzar el conjunt de les virtuts humanes i permetre el ple desenvolupament de totes les capacitats productives de la humanitat gràcies al govern de les elits intel·lectuals. Aquesta nova estructuració social no persegueix un igualitarisme, que és declarat per Saint-Simon com plenament impossible i indesitjable, sinó que s'ha de basar en una estructura en la qual els dirigents han de ser els directors de fàbriques, els científics, enginyers i artistes que han de governar a la majoria de productors.

Però aquesta estructura, originada per la necessitat del desenvolupament de la producció, no ha de ser una nova forma de govern de les persones, sinó una nova forma de govern sobre les coses. ja que considera impossible l'anivellació de classes, considera també que la moral i els sistemes d'idees han de ser diferents en cada nivell social. Així, els enginyers i industrials saben que tot està regit pel principi de gravitació, mentre que les classes populars necessiten creure en Déu, que és una versió antropomorfitzada i popularitzada d'aquell mateix principi gravitatori.

Va elaborar també un «nou cristianisme» (Nou cristianisme 1825, obra que va deixar inacabada) per a substituir la vella religió, inadequada per als temps moderns. En el nou cristianisme, l'imperatiu fonamental és la justícia social, la seva virtut principal la fraternitat, i l'Església se substitueix pel Taller. Saint-Simon va gaudir de certa popularitat i, a més d'influir decisivament sobre Comte i l'inici del positivisme, va tenir molts deixebles, entre els quals van destacar Barthélemy Prosper Enfantin i Saint-Amand Bazard, que van desenvolupar les idees de Saint-Simon donant lloc al moviment revolucionari conegut com a saint-simonisme, que va influir sobre el desenvolupament de les idees del socialisme francès.

Les seves obres estan editades en Oeuvres, 6 vols, Anthropos, París, 1966. A més poden consultar-se: La psysiologie sociale, oeuvres choisies, PUF, París 1965, i Saint-Simon, recueil de textes, PUF, París 1969.