Hiperonímia

Relació paradigmàtica que s'estableix entre un lexema més general o superordinat i un altre més específic o subordinat, com ocorre en «flor»: «tulipa», «vermell»: «escarlata». Així direm que «flor» és un terme hiperònim i «tulipa» un hipònim. Una oració que contingui un terme hiperònim implicarà:

(I) la disjunció d'oracions que continguin cadascuna d'elles un membre diferent d'un conjunt de cohipònims (Joan compra flors pot implicar Joan compra tulipes, Joan compra roses, Joan compra clavells, etc.);

(II) una oració en la qual els cohipònims estan semànticament «coordinats» (Joan compra roses i tulipes, Joan compra clavells i tulipes).