Lexema

(del grec λέξις, lexis, acció de parlar, paraula)

Base lèxica de les paraules. És una unitat lèxica de sentit expressada en el sistema lingüístic; els seus trets distintius poden anomenar-se semas. A. Martinet, en la seva teoria de la doble articulació del llenguatge, distingeix entre unitats de primera articulació, significatives, a les quals anomena monemes, i unitats de segona articulació, els fonemes. En la paraula «mars», hi ha dos monemes: el monema mar-, que es pot anomenar lexema, i el monema -és, que es diu morfema. Alguns lingüistes rebutgen el terme «lexema» i oposen els morfemes lexicals (lexemes) als morfemes gramaticals.