Fe

(del llatí fides, fe, confiança; en grec πίστις, pístis)

En general, creença en la veritat de determinats enunciats, sense proves suficients que la converteixin en una creença racional o en saber. Es creu per motius de confiança o submissió a algú a qui es concedeix autoritat, per sentiment, per alguna classe d'intuïció, és a dir, per raons que no aconsegueixen el nivell de coneixement intersubjectiu.

Normalment, el terme s'aplica al context religiós i sobrenatural cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la revelació divina.

Karl Jaspers parla de la «fe filosòfica» (Véase K. Jaspers, La fe filosófica, Losada, Buenos Aires 1968.), expressió amb la qual, a part del misticisme propi del seu existencialisme creient, sembla indicar la confiança que el filòsof, igual que tot home de ciència, ha de dipositar inicialment en la raó i en la possibilitat del coneixement.