Revelació

Terme propi del llenguatge religiós, que s'aplica al coneixement que l'home té de Déu a causa d'una manifestació o comunicació que, en un temps determinat, Déu fa de si mateix als homes, que constitueix el nucli doctrinal d'una religió. El fenomen religiós de la revelació no és exclusiu del cristianisme, sinó que existeix també en el judaisme, en l'islamisme, en el zoroastrisme, en la religió indi-védica, etc.

Al començament del s. XX es va sostenir la tesi –mantinguda ja pel tradicionalisme– d'una hipotètica revelació primitiva, que vindria a ser el fonament de la religiositat de l'home i l'origen d'un monoteisme primitiu. Estudis de ciència comparada de les religions i la història de les religions no van confirmar aquesta hipòtesi.