Experiments crucials

En el mètode hipoteticodeductiu, procediment de contrastació d'hipòtesis que permet decidir entre dues teories rivals, ambdues igualment probables, però inconsistents entre si. L'experiment confirma (inductivament) una d'elles i refuta (deductivament) l'altra:

	Confirmació	Refutació
	Si H, llavors P	Si H, llavors P
	P	no P
	_____________	_____________
	H (inductivament)	no H

Un dels experiments crucials més coneguts de la història de les ciències és el que proposa Galileu per a defensar la hipòtesi de Copèrnic. De la hipòtesi heliocèntrica es deduïa que Venus havia de mostrar fases, com la Lluna, per a ocupar una posició circumval·lant al Sol, mentre que la hipòtesi ptolemaica no feia previsible tal predicció. Les observacions que Galileu en 1609 amb el telescopi confirmen l'existència de fases en Venus. La predicció confirmada podia refutar la teoria de Ptolemeu, oposada a l'heliocèntrica de Copèrnic, però no la de Tycho-Brahe, que referent als girs de Venus no s'oposava directament a la de Copèrnic (veg. text).

Un altre famós experiment crucial fou el mesurament de la influència d'un cos amb intensa atracció gravitacional sobre la llum, realitzat per Arthur Edington, en 1919, durant un eclipsi, que va confirmar les teories d'Einstein i desconfirmà les de Newton. La tesi de Duhem-Quine nega la possibilitat que existeixin veritables experiments crucials (veg. cita i veure exemple).