Epigènesi

Terme proposat per primera vegada per William Harvey en el seu Exercitationes de generatione animaliun (1651), que designa la teoria embriològica que, en contra del preformisme, sosté que ni la morfogènesi general dels organismes ni, en general, el seu desenvolupament està preformat en la dotació genètica, sinó que cada organisme adquireix la seva forma definitiva gradualment mitjançant l'acció de substàncies inductoras. En l'aspecte més filosòfic, les teories de l'epigènesi i de la preformació reproduïen un antic debat. Aristòtil en De generatione (II, 734a) ataca la teoria de la preformació implícita en el mecanicisme de Demòcrit, mentre que la teoria de les raons seminals de sant Agustí defensaven una forma de preformacionisme. Entre finals del segle XVII i durant el segle XVIII va prosseguir el debat entre partidaris del preformisme, com Leibniz, per exemple, i partidaris de l'epigènesi, com Kant, qui, per exemple, la defensa en la Crítica del judici, § 81.