Clinamen

Terme llatí que significa «inclinació» i que és utilitzat per Lucreci en la seva obra De rerum natura per a traduir l'expressió grega kínesis katá parégklisin, o moviment desviat o inclinat (parénklisis), oposat al moviment merament vertical. El clinamen seria el moviment de desviació dels àtoms que permetria que en el seu moviment en el buit col·lidissin els uns amb els altres. D'aquesta manera, Lucreci volia perfeccionar la teoria de l'atomisme antic, elaborada per Demòcrit i seguida per Epicur. El recurs a aquesta declinació o ϰλίσις era concebut també per part d'Epicur i de Lucreci per a fonamentar la llibertat humana (necessària per a l'ètica epicúria), en introduir un element d'indeterminació en el sistema mecanicista de l'atomisme. No obstant això, pel que sembla, ja el mateix Demòcrit havia defensat un moviment omnidireccional desordenat dels àtoms, diferent de la mera caiguda descendent en el buit, raó per la qual col·lidien entre si sense necessitat de postular un clinamen específic.