Ciència normal

En terminologia de Th.S. Kuhn, la que desenvolupa una comunitat científica durant el període de temps en què investiga sota un paradigma, o model d'investigació, admès per tots (veg. citació). El paradigma suposa un esdeveniment científic d'envergadura, un gran descobriment, una teoria científica ben fundada, etc., que pugui servir com a fonament d'investigacions successives Aquesta investigació científica sota l'empara del paradigma científic es caracteritza per un desenvolupament científic acumulatiu i pacífic, que no s'altera fins que fan acte de presència les anomalies o problemes que la teoria paradigmàtica no és capaç de solucionar (vegeu gràfic). A partir d'aquest moment pot iniciar-se el període de ciència revolucionària.

Kuhn, que descriu la naturalesa genèrica de la ciència normal com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», li atribueix tres tipus d'activitats pròpies: determinació dels fets científics rellevants per a la teoria: (fets que explica i prediu), l'acoblament dels fets amb la teoria i l'articulació de la teoria (Cf. Th. S. Kuhn, L'estructura de les revolucions científiques, FCE, Mèxic 1975, p. 54-67.).