Tertul·lià
De Wikisofia
Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus), c. 155-160 – c. 220-240. Escriptor eclesiàstic llatí, nascut a Cartago, fill d'un centurió romà. Jurista romà primer, cap a 195 es converteix al cristianisme i torna al Nord d'Àfrica; allí exerceix com a prevere i destaca com a escriptor i polemista. De temperament fogós, a diferència dels altres apologistes, que s'acollien en la mesura del possible a una concordança entre raó i fe, o entre la religió cristiana i la cultural ambiental, Tertul·lià ataca a la filosofia com a perniciosa per la revelació, critica a platònics i gnòstics, i destaca el caràcter incomprensible de la fe. Dos llibres adreçats a la seva dona testimonien que es va casar amb una cristiana.
Creador de tecnicismes teològics, autor de meritòries obres apologètiques, polèmiques o ascètiques i un dels pares de l'Església llatina, Tertul·lià és recordat sobretot per la frase Credo quia absurdum [crec perquè és absurd]. La seva fogositat d'esperit el va portar al montanisme, secta fundada per Montanus, en el s. II, que professava un rigorisme extrem contrari als costums de l'església primitiva i anunciava una propera segona vinguda de Crist.