Ivan Petrovich Pavlov
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Ivan Petrovich Pavlov» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Pavlov, Ivan Petrovich».
Fisiòleg rus, nascut a Ryazan. Va estudiar fisiologia a la universitat de Sant Petersburg i es va doctorar en medicina en 1883. Una beca obtinguda en l'Acadèmia Mèdico-Militar li permet estudiar dos anys a Alemanya. En 1890 és nomenat professor de farmacologia d'aquella mateixa Acadèmia i en 1895 professor de fisiologia de l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg. En 1904 va obtenir el Premi Nobel en medicina, però Pavlov va ser mundialment conegut per les seves investigacions sobre el reflex condicionat, dutes a terme en 1902 i 1922. Sobre elles publica dos informes resum: Vint anys d'estudi objectiu de l'activitat nerviosa superior (comportament) en animals (1922) i Conferències sobre reflexos condicionats (1926).
Les seves investigacions amb gossos –en les quals recorre a mètodes quantitatius per a precisar amb rigor els paràmetres de la investigació i els diferents elements del reflex condicionat: adquisició, extinció, reforç, inhibició, etc.– van donar fonament fisiològic a les investigacions psicològiques del condicionament clàssic.
Materialista convençut, va treballar per a destruir el dualisme cartesià de ment i cos, però no va confondre mai a l'home amb l'animal: entre l'un i l'altre va interposar la radical distinció del llenguatge, al que denomina segon sistema de senyals.