Reflex condicionat

Element bàsic de l'aprenentatge, descobert per I. Pavlov cap a 1900 en les seves investigacions amb gossos sobre l'aprenentatge de senyals, o el que ell va anomenar «condicionament clàssic».

La idea bàsica del reflex condicionat és que és el resultat d'una associació entre un estímul natural (adequat a la resposta) i un estímul indiferent (en principi no adequat per a la resposta). A aquesta associació l'anomena condicionament i, al resultat, «reflex condicionat».

Suposa els següents passos:

Un estímul natural (Enat ) provoca una resposta natural (Rnat).

1. Reflex no condicionat

Un estímul indiferent (Eind) s'associa a un estímul natural (Enat), prèvia presentació de l'Eind entre 0,2-2,0 segons abans de la presentació de l'Enat.

2. Condicionament clàssic

Després de diverses repeticions, l'estímul natural (Enat) queda substituït per l'estímul indiferent (Eind), convertint-se aquest en estímul condicionat (EC), capaç de provocar una resposta al seu torn condicionada (RC).

3. Reflex condicionat

(Esquema segons M. Popp, Els conceptes fonamentals de la psicologia, Herder, Barcelona 1980, p. 99.)

Vegeu condicionament.