Anne Conway
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Anne Conway» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Conway, Anne Finch».
Filòsofa anglesa. Filla d'Heneage Finch, Speaker de la Cambra dels comuns, i d'Elisabeth Cradock Finch. Va néixer una setmana després de la mort del seu pare. Es va educar a la seva pròpia casa, on va aprendre llatí, grec i hebreu, i on ja va donar mostres d'una gran curiositat intel·lectual que van cridar l'atenció al filòsof Henry More, un dels més destacats membres del cercle dels platònics de Cambridge que havia estat tutor d'un germà d'Anne. Durant gran part de la seva vida, fortament marcada per la malaltia i perllongats maldecaps, Anne va mantenir una intensa relació epistolar amb More, especialment dedicada a l'estudi de la filosofia de Descartes, a la qual criticava el seu mecanicisme incompatible amb la religió. A partir de l'estudi del cartesianisme Anne es va interessar per la càbala i finalment pel cuaquerisme. En 1651 es va casar amb Edward Conway. Els seus perllongats maldecaps, que desafiaven qualsevol remei conegut i que fins i tot la van portar a França per a practicar-li una trepanació –que finalment no es va realitzar–, van ser una font important de les seves reflexions filosòfiques, especialment del seu intent de fonamentar una teodicea capaç d'explicar la compatibilitat entre un Déu totpoderós i bondadós amb l'existència del mal, la malaltia i les desgràcies del món. A més del seu interès pel cartesianisme, Anne Finch Conway va estudiar i va avaluar críticament el pensament de Hobbes i Spinoza, i el mateix Leibniz confessa haver estat influït per les seves reflexions i fins i tot és possible que li hagués suggerit el terme mònada.
Va col·laborar amb diversos autors en diverses obres i articles, però solament es va publicar pòstumament una única obra seva, Els principis de la filosofia antiga i moderna, escrita entre 1671 i 1675, i publicada inicialment en llatí en 1690, encara que l'original estava escrit en anglès.