Mal, el (problema del)

(del llatí malum, malament, de malus, malvat)

Dany o sofriment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i mal moral. El mal moral és la lliure decisió humana d'actuar contra el bé. El mal físic és el dolor o sofriment, en totes les seves formes, al món.

S'anomena problema del mal a la difícil explicació de l'existència del mal (físic o moral) al món, en el cas que aquest hagi estat creat per un Déu, infinitament bo. omniscient i omnipotent, que a més el segueix conservant amb la seva providència (veg. citació). La tradició filosòfica d'orientació cristiana va constituir la teodicea, o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.

El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Ragis, en el s. III dC, i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la gnosi, fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l'existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la hyle, matèria.

D'Agustí d'Hipona prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com a «privació del bé».

Normalment la filosofia el considera un absurd i la teologia, un misteri.