Teodicea
De Wikisofia
(del grec Θεοδικία, justificació de Déu, de Θεός theós, Déu, i δίκη díke, justícia)
Terme introduït per Leibniz, en Essais de théodicée sud la bonté de Dieu, la liberté de l'homme et l'origine du mal [Assaigs de teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal] (1710), per a designar aquella part de la seva filosofia que tracta de la justificació de Déu, davant el tribunal de la raó humana, malgrat l'existència del mal al món. D'aquest sentit restringit, passa aviat a designar els tractats filosòfics sobre Déu.