Cesare Bonesana Beccaria

Criminòleg i economista italià, el representant més important de l'anomenat grup llombard de la Il·lustració italiana. Va néixer a Milà, de família aristocràtica, i va estudiar a Parma i a Pavia. Va ser membre de la «Società dei Pugni», grup d'intel·lectuals renovadors, dirigit pels germans Pietro i Alessandro Verri, a instàncies dels quals va escriure l'obra que ràpidament havia de donar-li fama universal, Dels delictes i de les penes (1764). Beccaria, que hi havia recollit abundant informació sobre tortures i errors en judicis criminals, argumenta amb lucidesa i decisió contra l'ús de la tortura i contra la pena de mort, sobretot, però a més contra l'excessiva severitat dels càstigs i la inconsistència i desigualtat de les sentències, emprant com a rerefons dels seus raonaments idees ètiques fonamentals de l'utilitarisme i de l'hedonisme, penals de Montesquieu i polítiques de Rousseau. L'obra, molt ben rebuda immediatament, va ser posada, no obstant això, per l'Església en l'Índex de llibres prohibits en 1766, encara que, després d'aconseguir una ràpida difusió a França, on en 18 mesos va aconseguir sis edicions i els elogis de Voltaire, va passar a formar part –en la seva substància– de l'article vuitè de la «Declaració dels drets de l'home i del ciutadà», en què es parla de la proporció que ha de tenir el càstig amb el delicte i de les seves característiques bàsiques per no ser un mer acte de violència. Les idees de Beccaria no només van promoure la reforma de molts codis penals, sinó que van passar també a formar-ne part.