Apologistes

Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el cristianisme contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l'epístola a Diognet. Al món llatí, Minuci Fèlix i Tertul·lià. Recorren preferentment a l'apologia, en grec απολογία, i de vegades al diàleg. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la fe religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà filosofia cristiana. Se'ls inclou genèricament entre els pares de l'Església.