Amfibologia
De Wikisofia
(del grec ἀμφιβολία, amfibòlia, perplexitat, ambigüitat, de amphíbolos, ambigu)
Sinònim d'«equívoc» o ambigu: ambigüitat que prové de la sintaxi d'un text.
Kant utilitza aquest terme (Amphibolie) per a designar la «confusió» transcendental que es comet quan es comparen conceptes o objectes del pensament entre si sense determinar a quina facultat de conèixer es refereixen. Es comet, així, una amfibologia o confusió transcendental quan es comparen el concepte «subjecte» que s'aplica al món fenomènic amb la idea de «subjecte» que s'aplica al món noümènic, com si fossin conceptes semblants, o bé quan, en general, es confon una idea de la raó amb la representació d'un objecte empíric (I. Kant, Crítica de la raó pura, Dialèct. transc., cap. 2, sec. cinquena, B 512, Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 433). En definitiva, per a aquest autor és la confusió o equívoc en què caiem quan parlem d'una cosa i no reflexionem si ens referim a ella com cosa en si o com fenomen. Així, diu Kant, Leibniz comet amfibologia quan parla de dues gotes d'aigua i el seu caràcter indiscernible: com a «concepte» són el mateix; com a fenomen, són diferents. Les amfibologies a què es refereix Kant són les confusions que deriven de no aclarir si els conceptes que utilitzem són empírics o bé són transcendentals. En el terreny de la pràctica, o de la moralitat, també ocorren aquestes confusions. L'home, per exemple, només té deures envers l'home (només l'home és subjecte i objecte de deures), però de vegades parlem de «deures» –cometent equívoc– envers els animals o envers la naturalesa o el medi ambient.