Sintaxi

(del grec σύνταξις, síntaxis, disposició, coordinació, ordre)

Tradicionalment, part de la gramàtica que estudia la combinació de les paraules en l'oració atenent a l'ordre, els fenòmens de recció i les funcions. L'estructuralisme americà, especialment Leonard Bloomfield, proposa certes precisions a la definició tradicional, i considera que la sintaxi ha d'ocupar-se de l'estudi de les formes lliures (totes les formes que es poden pronunciar soles) deixant per a la morfologia l'estudi de les formes vinculades (les formes que en cap cas poden pronunciar-se soles). Per a Noam Chomsky, la gramàtica d'una llengua és la totalitat de la seva descripció i inclou tres components principals: la sintaxi, que és la part generativa de la gramàtica, el component semàntic i el component fonològic (veg. citació).