Acció social

Terme usat en les ciències socials, que s'aplica a la conducta humana quan es considera social. Es considera que una conducta és social quan és intencional: quan està dotada d'un sentit o significat subjectiu, i es duu a terme per influir en altres persones amb la finalitat d'interaccionar amb elles. El que confereix sentit a una acció humana i li dóna entitat social és, per tant, la intencionalitat de l'agent o actor social.

Max Weber, un dels autors que han definit i utilitzat aquest concepte, considera que la sociologia consisteix precisament en l'estudi d'aquelles accions que traslucen exteriorment una intencionalitat interior, i considera que la realitat social no és més que un entramat d'aquestes mateixes accions intencionals; en aquesta perspectiva, l'acció social és justament l'objecte d'estudi de la sociologia. A la proposta de contemplar bàsicament d'aquesta forma la realitat social l' anomena teoria de l'acció social, teoria metodològicament oposada a l'alternativa de basar l'estudi de la societat en les estructures socials. Per Weber, el caràcter social de l'acció prové del sentit d'interacció que li imprimeix la consciència subjectiva de l'individu (veure text  ), mentre que, per a Émile Durkheim, el caràcter social procedeix més aviat de la «consciència social», o manera de ser pròpia de la societat, que pressiona sobre la consciència de l'individu, i li transmet les seves característiques (veure text  ). Georg H. Mead ha relacionat aquesta noció amb l'aparició del concepte de sí mateix, o self, producte de la interacció social i el reflex, o imatge, dels altres en un mateix. Kurt Lewin (1890-1939), autor de la teoria del «camp social», ha estudiat la conducta social, desenvolupament de la d'acció social, com a funció de la personalitat i l'entorn [segons la fórmula C= f (PE), on C: conducta, P: personalitat i I: entorn]. Talcott Parsons, un dels principals sociòlegs moderns, ha reelaborado una teoria general de l'acció, basada en aquesta noció fonamental d'acció social, en la seva obra L'estructura de l'acció social (1937) i en Cap a una teoria general de l'acció (1951).