Georg Herbert Mead



Sociòleg nord-americà influït pel pragmatisme filosòfic de J. Dewey, que va ensenyar a la universitat de Chicago i va contribuir de forma important al desenvolupament de l'interaccionisme simbòlic. Va posar en relleu la importància del si mateix en el procés de l'acció social i el va explicar com a resultat de la interacció entre l'individu i el mitjà social, sobretot com a efecte de l'assumpció del rol dels altres en un mateix. El jo (en anglès, I) s'interrelaciona amb el concepte que els altres tenen de mi (en anglès, Me), al que va anomenar també l'«altre generalitzat», i que representa les actituds socials i les expectatives del grup; a través del si mateix (del Me) s'incorporen els símbols comunicatius comuns i els valors i normes del grup. A aquest condicionament psicològic del jo pel grup, Mead el va anomenar conductisme social, per a diferenciar-ho del conductisme clàssic de la psicologia de Watson. El seu deixeble Herbert Blumer el va anomenar «interaccionisme simbòlic». La seva principal obra és Mind, Self and Society (1932), traduït al castellà com a Esperit, persona i societat [Paidós, Barcelona 1981].