Emmanuel Lévinas

Filòsof francès d'origen jueu lituà (va néixer a Kovno en 1906). Des de la seva infància va rebre moltes influències de la tradició hebraica i de la Bíblia. La seva família va emigrar a Ucraïna l'any 1914, on va passar la seva joventut fins que en 1923 se'n va anar a França. Va estudiar filosofia a Estrasburg, on va travar amistat amb Maurice Blanchot. Després d'ampliar estudis a Friburg en 1928-1929 (on va estudiar amb Husserl i Heidegger), es va traslladar a París, i va freqüentar els cercles de Jean Wahl i Gabriel Marcel. Va morir a París el dia de Nadal de 1995.

Acabada la Segona Guerra Mundial va ser director de l'Escola Normal Israelita, i va reprendre els estudis talmúdics. En1961 –amb la seva obra Totalitat i infinit – va accedir a un lloc de professor a Poitiers, posteriorment, a Nanterre i, a París IV, fins a la seva jubilació en 1984. La seva primera gran influència, a més del pensament de la tradició jueva, va ser la filosofia d'Henri Bergson, però aquesta influència es va veure ampliada per la dels seus mestres Husserl i Heidegger, a Friburg, que li van influir decisivament. A partir d'aquest moment es va vincular al corrent fenomenològic. Va dedicar la seva tesi (La teoria de la intuïció en la fenomenologia de Husserl, publicada el 1930, i que al seu torn va influir en Sartre) a l'estudi de la fenomenologia husserliana vista des d'un prisma mediatitzat per Heidegger. Aquests dos autors van causar en ell un durador impacte, encara que es va desmarcar d'ells en diversos aspectes. Accepta el mètode d'anàlisi intencional de Husserl i, en general, accepta la seva orientació fenomenològica, però dirigeix la fenomenologia cap al terreny de l'ètica, àmbit en el qual s'ha centrat el més important del seu pensament. Des d'aquesta perspectiva de l'estudi ètic va recriminar a Heidegger que les seves anàlisis hagin posat excessiva èmfasi en la pura relació abstracta amb l'ésser, descurant la dimensió ètica. Per Lévinas l'home no és merament «el pastor de l'ésser», ni algú que hagi de trobar el sentit del ser enfosquit per la tradició històrica, sinó algú el seu sentit del qual solament pot ser trobat en la seva relació amb l'altre. No obstant això, segueix a Heidegger en la prossecució de l'exploració ontològica des de l'obertura de l'ésser per a anar més enllà (au-delà) de l'ésser, a l{{}}altre del ser -que és un ésser per a un altre-,no un rere-món o un altre ésser. En aquesta perspectiva, la tradicional relació entre subjecte i objecte desapareix i, en la seva concepció, l'aspecte fonamental és la noció de la presència de l'altre, irreductible al jo, i que ha de ser respectat, doncs sense l'altre, el jo tampoc pot ser si mateix, i sense la seva presència no pot existir cap significat. D'aquesta manera considera l'ètica com el centre mateix del pensament. Amb aquesta consideració s'aparta d'una llarga tradició filosòfica que ha intentat pensar la unitat del ser (la il·lusió del Mateix), per a centrar-se en l'alteritat de l''altre (veg. el mateix i l'altre). Posteriorment va centrar la seva reflexió sobre la defensa de la subjectivitat basada en la idea d'infinit, entès com aquella obertura al reconeixement de l'altre.

• Bibliografia:Obres d'Emmanuel Levinas