Alfred Jules Ayer
De Wikisofia
La revisió el 23:58, 5 feb 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - tant, de [[judicis + tant, d'[[judicis)
Avís: El títol a mostrar «Alfred Jules Ayer» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ayer, Alfred Jules».
Filòsof britànic, típic representant del positivisme lògic i introductor del mateix al món de parla anglesa. Va néixer a Londres el 29 d'octubre de 1910 i va estudiar a Eton i Oxford. Després de graduar-se, va passar un temps a Viena, interessant-se per les teories del Cercle de Viena. Va servir, durant la Segona Guerra mundial com a agregat en l'ambaixada britànica a París i, en acabar la guerra, en 1945, es va reincorporar com a professor a la universitat d'Oxford, per a passar després, de 1946 a 1959, a la de Londres i, novament, de 1959-1978, a Oxford com a professor de lògica. Va morir a Londres el 27 de juny de 1989.
La seva primera obra, publicada a la seva tornada de Viena, en 1935, a 26 anys, Llenguatge, veritat i lògica, és una obra clàssica d'anàlisi filosòfica alhora que manifest del positivisme lògic anglosaxó. Reafirmant els punts doctrinals del Cercle de Viena, i mantenint-se fidel a l'empirisme de Berkeley i Hume i a l'anàlisi filosòfica de Russell i Wittgenstein, defensa en ella el principi de verificació neopositivista, primer en un sentit rigorós (veg. text) i, després, en una segona edició del llibre, en un sentit més elaborat i ampli (veg. text 1 , text 2 i text 3); la distinció dels enunciats en lògics i empírics i el rebuig, per tant, d'enunciats sintètics a priori; l'eliminació de la metafísica; el valor emotiu dels enunciats ètics, i el sentit global de la filosofia com a activitat d'anàlisi o com a lògica de la ciència. En altres obres posteriors, reelabora alguns dels temes plantejats en les seves primeres obres i mostra una certa tendència cap a temes d'història de la filosofia: Fonaments del coneixement empíric (1940), El problema del coneixement (1956), la segona en importància; El concepte de persona (1963); La filosofia del segle XX (1982).