Forma estètica

En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l'art com mimesi, imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com sentiment del bell, la forma no pertany sinó a la manera de sentir les coses belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art –sobretot, però no exclusivament, les anomenades formalistes– intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l'experiència estètica (veg. text 1 i text 2 ).