Experiència estètica



La vivència que algú té del bell mitjançant emocions i sentiments estètics. Es tradueix com el goig o grat que produeix la percepció de les formes estètiques de la naturalesa o d'un objecte d'art. Des del naixement de l'estètica com a ciència, en el s. XVIII, es considera que el seu objecte d'estudi és l'experiència estètica, o l'anàlisi d'en què consisteix el que és bell.

Perquè existeixi experiència estètica és necessari contemplar les coses amb «actitud estètica», la qual cosa exigeix, en principi, no adoptar una actitud pràctica d'interès per la utilitat d'un objecte, o per la seva bondat moral, ni una actitud teòrica de coneixement intel·lectual d'aquest. L'actitud estètica es caracteritza i distingeix de qualsevol altra pel desinterès o la distància. Aquestes expressions indiquen no només, negativament, l'absència d'interès per la utilitat, la bondat i el coneixement, sinó la necessitat d'una actitud positiva d'interès per la cosa tal com és sense desig de possessió (veg. text).

Suposada tal actitud, queda la qüestió teòrica de com es reconeix que un objecte, natural o artificial, és bell. Les teories que responen a la qüestió poden ser subjectivistes -«és bell perquè a mi m'agrada», que equival «a mi això em produeix un sentiment estètic»-, i per aquesta raó irrefutables, o bé objectivistes –«m'agrada perquè és bell», que equival a «això té valor estètic»–, i, en aquest cas, han d'enumerar les qualitats o trets que han de posseir les coses belles, o ha de presentar-se el criteri pel qual decidim que alguna cosa és bella: els «cànons de bellesa».

Bibliografia

_________________________________

Textos vinculats:

L'experiència estètica com a objecte. veg. text