Omnisciència

 El terme omnisciència està format del llatí omnis (tot) i scientia, (saber), literalment significa «tot saber», «saber absolut». El terme omnipotencia designa el poder absolut, que va més enllà fins i tot del real i es refereix també a tot el possible. En la teologia judeocristiana i musulmana, l'omnisciència i l'omnipotencia (que comporta la possibilitat de creació exnihilo), juntament amb el summe Bé i l'eternitat s'han considerat atributs de Déu, i expressió de la seva infinita perfecció. D'aquests dos atributs, el de l'omnipotencia ha estat especialment discutit en la tradició teològica ja que, mentre alguns autors limitaven la plena omnipotencia divina (dient, per exemple, que Déu pot fer tot excepte el mal; o bé dient que existeixen límits, ja que Déu no pot violar els principis lògics, com el d'identitat o el de no contradicció), uns altres, en canvi, han sustentat que fins i tot aquests principis poden ser arbitràriament modificats per l'omnipotencia divina, i que el mal, mentre que és simple manca o negatividad, no és una entitat positiva. No obstant això, l'atribució conjunta d'aquests atributs (omnisciència, omnipotencia, summe Bé, eternitat, i caràcter creador) planteja amb força el problema del mal i el de la predestinació doncs, si Déu és omniscient i etern, coneix des de l'eternitat tot quant, des de la perspectiva temporal, ha succeït, succeeix i succeirà. Per això, coneix tots els mals, injustícies, atropellaments, guerres, cataclismes, malalties, etc. que assolen el món. Ara bé, si és realment omnipotent, com permet l'existència del mal?. És més, si és un Déu creador, per què ha creat un món així?, no serà llavors un Déu malvat?. Però, si fos així, això contradiria la característica de ser el summe Bé. D'altra banda, coneixent tot quant succeeix i havent estat el creador de l'univers, no estan tots els nostres actes determinats, de manera que la llibertat no existeix i només existeix la predestinació? Aquestes són algunes de les qüestions que els teòlegs han intentat explicar, elaborant teories sobre el mal, la llibertat i la predestinació, i que Leibniz va voler exposar en conjunt en el seu Teodicea.