Moralitat i eticitat

 De manera general per moralitat s'entén el món de la moral o «el moral», en sentit abstracte, o l'exigència en l'ordre de la realitat personal i social que la conducta de les persones, les seves opinions i punts de vista, o bé els costums de la societat i de les institucions socials, es conformin a l'ordre moral, això és, siguin bones. Segons Kant, mentre la legalitat és el mer acord o desacord de l'acció amb la llei moral sense cap referència a la motivació de l'acció, la moralitat considera com a motivació de l'acció la idea mateixa del deure.

G.W.F. Hegel

Hegel, per part seva, distingeix entre moralitat (Moralität) i eticitat (Sittlichkeit). La primera es refereix a la voluntat subjectiva del bé, mentre que la segona suposa la realització del bé a través d'institucions històriques, principalment: la família, la societat civil i l'Estat, que és la més alta manifestació de l'eticitat. Hegel afegeix que, en aquest sentit, l'Estat és un Déu real que ha entrat al món. En aquest sentit, l'eticitat és la «veritat» de la moralitat, ja que aquesta es relaciona amb aquella com el finit amb l'infinit. (Veg. cita 1 i cita 2).