Abstracte

 És el resultat del procés mental o lògic de l'abstracció. L'abstracte és, pròpiament, el general que només té existència pròpia en la ment i que no manté una relació d'identitat amb el sensorialment intuït d'on procedeix. S'oposa al concret, que es refereix a un objecte que es descriu tal com és captat en la intuïció sensible. Kant recorda que abstracte i concret es refereixen pròpiament a l'ús que es fa dels conceptes, no als conceptes mateixos (que són tots abstractes). Per a Hegel l'abstracte posseeix una connotació pejorativa, en la mesura que està desproveït de les determinacions concretes que li proporcionaria la seva referència al tot, i és, a altre, només un «moment» del pensar, és a dir, és només l'universal al qual li falta el particular i l'individual, mentre que el veritablement concret és l'esperit (vegeu la citació; veure universal concret). Les diverses filosofies de la vida consideren l'abstracte com absolutament inadequat per a representar l'autèntica realitat vital.

Des d'un punt de vista lògic, un terme abstracte no s'identifica amb un terme general, ja que tant els termes singulars com els generals poden ser –s'usen com a– abstractes o concrets. «7» és un singular abstracte, igual com ho és «fortalesa», mentre que «arbre» és un general concret, igual com ho és «home», perquè cadascun dels objectes que anomenen és un individu o un objecte concret. «Nombre parell» i «gènere humà» són abstractes i generals, perquè allò a què s'aplica, un nombre o un gènere, no és més que alguna cosa abstracta.