Pierre Gassendi
De Wikisofia
La revisió el 21:48, 17 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar)
Avís: El títol a mostrar «Pierre Gassendi» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Gassendi, Pierre».
Filòsof i científic francès, nascut a Champtercier, en la Provença. És ordenat sacerdot en 1616 i, després d'exercir com a professor de filosofia en Aix-en-Provence de 1617 a 1623, publica la seva crítica a Aristòtil amb el títol de Exercitationes Paradoxicae Adversus Aristoteleos [Exercicis paradoxals contra Aristòtil] (1626). Passa uns anys dedicat a estudis científics, sobretot astronòmics, i en els seus viatges a París coneix a Marin Mersenne i es relaciona amb els llibertins. En 1645 és nomenat professor de matemàtiques en el Col·legi Real de París, després Collège de France, càrrec que abandona en 1848 per malaltia. En 1641 reprèn l'activitat filosòfica redactant la cinquena sèrie de Objeccions a les Meditacions de Descartes, que després va ampliar en Disquisitio Metaphysica (1644). Poc després, entre 1647 i 1649, publica diverses obres sobre Epicur.
Al realisme d'Aristòtil i al racionalisme de Descartes, oposa un empirisme i un escepticisme mitigat, inspirat en l'escepticisme antic i renaixentista, i que ell anomena via mitjana, que sosté un coneixement pels sentits i per les aparences, i no de coses en si, amb la concessió d'un cert coneixement intel·lectual discursiu, necessari per admetre realitats no directament captables pels sentits. Així, per exemple, la versemblança de l'atomisme dels textos d'Epicur la dedueix, no d'observacions empíriques ni d'afirmacions de tipus metafísic, sinó de la racionabilitat de la hipòtesi verificada mitjançant prediccions experimentals. De l'atomisme que professa elimina, no obstant això, el materialisme que exclou la creació divina, i el mecanicisme, que nega la finalitat de la naturalesa. Rebutja l'argument ontològic de Descartes, però accepta el que la tradició anomena argument pel designi.
La seva influència en els àmbits científics va ser notable en la seva època, principalment pel que fa al seu escepticisme mitigat i l'atomisme. La hipòtesi atòmica novament proposada per ell no va tenir, no obstant això, cap efecte científic.