Epifenomenalisme o epifenomenisme

(del grec ἐπιφαινόμενον, epiphainómenon, fenomen addicional, de epiphaino, aparèixer sobtadament)

Hipòtesi sobre la relació ment i cos que considera a la consciència com un «fenomen accessori», secundari o concomitant del cervell o dels processos nerviosos, d'on sorgeixen els estats mentals, els quals, al seu torn, no exerceixen cap influx sobre el cos. Sostenen aquesta tesi preferentment els neurocientífics i també filòsofs com Hobbes, Huxley, Broad i Ayer. L'epifenomenalisme, com, en general, tota teoria materialista de la ment, implica el determinisme.