Diferència entre revisions de la pàgina «Objectivisme ètic»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Objetivisme ètic a Objectivisme ètic) |
m (bot: -sustenta +sosté) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Tesi que defensa l'existència de [[valors, teoria dels|valors]] ètics plenament [[objectiu|objectius]] , ja que no es redueixen merament al sentiment de grat, interès ni desig, ni es redueixen tampoc a un mer procés psicològic de valoració, raó per la qual, l'estudi d'aquests valors és objecte de l'[[ontologia|ontologia]]. D'aquesta manera, l'objectivisme ètic | + | Tesi que defensa l'existència de [[valors, teoria dels|valors]] ètics plenament [[objectiu|objectius]] , ja que no es redueixen merament al sentiment de grat, interès ni desig, ni es redueixen tampoc a un mer procés psicològic de valoració, raó per la qual, l'estudi d'aquests valors és objecte de l'[[ontologia|ontologia]]. D'aquesta manera, l'objectivisme ètic sosté que els esmentats valors són vàlids i objectius per a tots els individus i tots els temps, ja que no són ni subjectius, ni relatius ni [[convenció|convencionals]]. La concepció oposada és el [[subjectivisme ètic|subjectivisme ètic]]. Aquesta tesi ha estat defensada, entre d'altres, per [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] i [[Autor:Plató|Plató]] al món antic i, de manera més recent, per aquells autors que, com [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]], [[Autor:Scheler, Max|M. Scheler]] i [[Autor:Hartmann, Nicolai|N. Hartmann]], tendeixen a considerar els valors com a objectes ideals. |
Veure [[axiologia|axiologia,]] [[ètica|ètica]] i [[relativisme ètic o moral|relativisme ètic.]] | Veure [[axiologia|axiologia,]] [[ètica|ètica]] i [[relativisme ètic o moral|relativisme ètic.]] | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 21:41, 31 ago 2017
Tesi que defensa l'existència de valors ètics plenament objectius , ja que no es redueixen merament al sentiment de grat, interès ni desig, ni es redueixen tampoc a un mer procés psicològic de valoració, raó per la qual, l'estudi d'aquests valors és objecte de l'ontologia. D'aquesta manera, l'objectivisme ètic sosté que els esmentats valors són vàlids i objectius per a tots els individus i tots els temps, ja que no són ni subjectius, ni relatius ni convencionals. La concepció oposada és el subjectivisme ètic. Aquesta tesi ha estat defensada, entre d'altres, per Sòcrates i Plató al món antic i, de manera més recent, per aquells autors que, com G.I. Moore, M. Scheler i N. Hartmann, tendeixen a considerar els valors com a objectes ideals.
Veure axiologia, ètica i relativisme ètic.