Autor:Bellarmino, sant Roberto

Teòleg jesuïta, humanista i jurista, figura destacada en els processos contra Bruno, Campanella i Galileu. Va néixer a Montepulciano, Toscana, va estudiar amb els jesuïtes i va ser professor en Lovaina i després en el Col·legi Romano, teòleg del papa i consultor de la Inquisició. Va ser nomenat cardenal en 1599, va rebutjar ser triat papa en el conclave de 1605 i va ser considerat com el personatge més influent de la Seu Romana en el seu temps. D'orientació tomista, la seva obra fonamental la constitueixen tres volums contra la reforma protestant: Disputationes de controversiis christianae fidei adversus huius temporis haereticos [Qüestions entorn de les controvèrsies sobre la fe cristiana contra els heretges actuals] (Ingolstadt, 1586-1593; Venècia 1596). En les seves obres jurídic-polítiques es mostra defensor del dret natural i de l'origen diví mediat del poder polític: poder que, en última instància procedeix de Déu, però atorgat de forma immediata i directa a un sobirà pel poble. Defensa, a més, certa autonomia del poder temporal respecte de l'espiritual. La història de la filosofia li recorda com el cardenal que tracta amb deferència i tolerància a Galileu, malgrat mantenir personalment que les afirmacions de Copèrnic només poden proposar-se com una hipòtesi matemàtica, però que, amb data de 26 de febrer de 1616, li comunica l'ordre papal -discutible des del punt de vista històric, perquè el document no apareix signat per Galileu- d' «abandonar per complet l'opinió» copernicana i «no sostenir-la, ensenyar-la o defensar-la de cap manera, ni oralment ni per escrit» (veg. text).