Diferència entre revisions de la pàgina «Fe»
De Wikisofia
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Normalment, el terme s'aplica al context [[religió, filosofia de la|religiós]] i [[sobrenatural|sobrenatural]] cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la [[revelació|revelació]] divina. | Normalment, el terme s'aplica al context [[religió, filosofia de la|religiós]] i [[sobrenatural|sobrenatural]] cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la [[revelació|revelació]] divina. | ||
| − | [[Autor:Jaspers, Karl|Karl Jaspers]] parla de la «fe filosòfica» (Véase K. Jaspers, ''La fe filosófica'', Losada, Buenos Aires 1968. ), expressió amb la qual, a part del misticisme propi del seu [[existencialisme|existencialisme]] creient, sembla indicar la confiança que el filòsof, igual que tot home de ciència, ha de dipositar inicialment en la [[raó|raó]] i en la possibilitat del [[coneixement|coneixement]]. | + | [[Autor:Jaspers, Karl|Karl Jaspers]] parla de la «fe filosòfica» (Véase K. Jaspers, ''La fe filosófica'', Losada, Buenos Aires 1968.), expressió amb la qual, a part del misticisme propi del seu [[existencialisme|existencialisme]] creient, sembla indicar la confiança que el filòsof, igual que tot home de ciència, ha de dipositar inicialment en la [[raó|raó]] i en la possibilitat del [[coneixement|coneixement]]. |
Revisió del 15:50, 28 feb 2017
(del llatí fides, fe, confiança; en grec πίστις, pístis)
En general, creença en la veritat de determinats enunciats, sense proves suficients que la converteixin en una creença racional o en saber. Es creu per motius de confiança o submissió a algú a qui es concedeix autoritat, per sentiment, per alguna classe de intuïció, això és, per raons que no aconsegueixen el nivell de coneixement intersubjectiu.
Normalment, el terme s'aplica al context religiós i sobrenatural cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la revelació divina.
Karl Jaspers parla de la «fe filosòfica» (Véase K. Jaspers, La fe filosófica, Losada, Buenos Aires 1968.), expressió amb la qual, a part del misticisme propi del seu existencialisme creient, sembla indicar la confiança que el filòsof, igual que tot home de ciència, ha de dipositar inicialment en la raó i en la possibilitat del coneixement.