Diferència entre revisions de la pàgina «Apologistes»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Antioquía" a "Antioquia") |
m (Text de reemplaçament - "Tertulià" a "Tertul·lià") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el [[cristianisme|cristianisme]] contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l'epístola a Diognet. Al món llatí, Minuci Fèlix i [[Autor: | + | Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el [[cristianisme|cristianisme]] contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l'epístola a Diognet. Al món llatí, Minuci Fèlix i [[Autor:Tertul·lià|Tertul·lià]]. Recorren preferentment a la ''apologia'', en grec απολογία, i de vegades al [[diàleg|diàleg]]. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la [[fe|fe]] religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà [[filosofia cristiana|filosofia cristiana]]. Se'ls inclou genèricament entre els [[pares de l'Església|pares de l'Església]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió del 23:50, 19 set 2015
Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el cristianisme contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l'epístola a Diognet. Al món llatí, Minuci Fèlix i Tertul·lià. Recorren preferentment a la apologia, en grec απολογία, i de vegades al diàleg. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la fe religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà filosofia cristiana. Se'ls inclou genèricament entre els pares de l'Església.