Diferència entre revisions de la pàgina «Bellarmino, sant Roberto»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Roberto |Cognom=Bellarmino (sant ) }} Teòleg jesuïta, humanista i jurista, figura destacada en els processos contra A...».) |
m (Text de reemplaçament - "mediato" a "mediat") |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bellarmino (sant ) | |Cognom=Bellarmino (sant ) | ||
}} | }} | ||
− | Teòleg jesuïta, [[humanisme|humanista]] i jurista, figura destacada en els processos contra [[Autor:Giordano Bruno|Bruno]], [[Autor:Campanella, Tommaso|Campanella]] i [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]]. Va néixer a Montepulciano, Toscana, va estudiar amb els jesuïtes i va ser professor en Lovaina i després en el Col·legi Romano, teòleg del papa i consultor de la Inquisició. Va ser nomenat cardenal en 1599, va rebutjar ser triat papa en el conclave de 1605 i va ser considerat com el personatge més influent de la Seu Romana en el seu temps. D'orientació [[tomisme|tomista]], la seva obra fonamental la constitueixen tres volums contra la reforma protestant:'' Disputationes de controversiis christianae fidei adversus huius temporis haereticos ''[Qüestions entorn de les controvèrsies sobre la fe cristiana contra els heretges actuals] (Ingolstadt, 1586-1593; Venècia 1596). En les seves obres jurídic-polítiques es mostra defensor del [[dret natural|dret natural]] i de l'origen ''diví | + | Teòleg jesuïta, [[humanisme|humanista]] i jurista, figura destacada en els processos contra [[Autor:Giordano Bruno|Bruno]], [[Autor:Campanella, Tommaso|Campanella]] i [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]]. Va néixer a Montepulciano, Toscana, va estudiar amb els jesuïtes i va ser professor en Lovaina i després en el Col·legi Romano, teòleg del papa i consultor de la Inquisició. Va ser nomenat cardenal en 1599, va rebutjar ser triat papa en el conclave de 1605 i va ser considerat com el personatge més influent de la Seu Romana en el seu temps. D'orientació [[tomisme|tomista]], la seva obra fonamental la constitueixen tres volums contra la reforma protestant:'' Disputationes de controversiis christianae fidei adversus huius temporis haereticos ''[Qüestions entorn de les controvèrsies sobre la fe cristiana contra els heretges actuals] (Ingolstadt, 1586-1593; Venècia 1596). En les seves obres jurídic-polítiques es mostra defensor del [[dret natural|dret natural]] i de l'origen ''diví mediat'' del poder polític: poder que, en última instància procedeix de Déu, però atorgat de forma immediata i directa a un sobirà pel poble. Defensa, a més, certa autonomia del poder temporal respecte de l'espiritual. La història de la filosofia li recorda com el cardenal que tracta amb deferència i tolerància a Galileu, malgrat mantenir personalment que les afirmacions de [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]] només poden proposar-se com una [[hipòtesi|hipòtesi]] matemàtica, però que, amb data de 26 de febrer de 1616, li comunica l'ordre papal -discutible des del punt de vista històric, perquè el document no apareix signat per Galileu- d' «abandonar per complet l'opinió» copernicana i «no sostenir-la, ensenyar-la o defensar-la de cap manera, ni oralment ni per escrit» ([[Recurs:Bellarmino: opinió sobre el copernicanisme|veure text]]). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Bellarmino.jpg | |Imatge=Bellarmino.jpg |
Revisió del 17:50, 30 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Roberto Bellarmino (sant )» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bellarmino, sant Roberto».
Teòleg jesuïta, humanista i jurista, figura destacada en els processos contra Bruno, Campanella i Galileu. Va néixer a Montepulciano, Toscana, va estudiar amb els jesuïtes i va ser professor en Lovaina i després en el Col·legi Romano, teòleg del papa i consultor de la Inquisició. Va ser nomenat cardenal en 1599, va rebutjar ser triat papa en el conclave de 1605 i va ser considerat com el personatge més influent de la Seu Romana en el seu temps. D'orientació tomista, la seva obra fonamental la constitueixen tres volums contra la reforma protestant: Disputationes de controversiis christianae fidei adversus huius temporis haereticos [Qüestions entorn de les controvèrsies sobre la fe cristiana contra els heretges actuals] (Ingolstadt, 1586-1593; Venècia 1596). En les seves obres jurídic-polítiques es mostra defensor del dret natural i de l'origen diví mediat del poder polític: poder que, en última instància procedeix de Déu, però atorgat de forma immediata i directa a un sobirà pel poble. Defensa, a més, certa autonomia del poder temporal respecte de l'espiritual. La història de la filosofia li recorda com el cardenal que tracta amb deferència i tolerància a Galileu, malgrat mantenir personalment que les afirmacions de Copèrnic només poden proposar-se com una hipòtesi matemàtica, però que, amb data de 26 de febrer de 1616, li comunica l'ordre papal -discutible des del punt de vista històric, perquè el document no apareix signat per Galileu- d' «abandonar per complet l'opinió» copernicana i «no sostenir-la, ensenyar-la o defensar-la de cap manera, ni oralment ni per escrit» (veure text).