Autor:Benedict, Ruth

Antropòloga nord-americana, nascuda a Nova York, deixebla dels etnòlegs Kroeber i Franz Boes, professora d'antropologia a diverses ciutats americanes, encara que va exercir fonamentalment en la Columbia University de Nova York. En 1947 va ser president de l'Associació Americana d'Antropologia. Va centrar els seus estudis en els indis serrans i els indis poble, aplicant-se, especialment, a l'estudi dels seus patrons culturals. D'aquests estudis sorgirà la seva influent obra Patterns of Culture (Patrons de cultura) (1934). Benedict, com la seva alumna Margaret Mead, Ralph Linton i Abraham Kardiner, es relaciona amb el corrent que es va centrar bàsicament en la correlació entre cultura i personalitat. Sota la influència de Freud i de Nietzsche (però també de Dilthey, Spengler i de la psicologia de la Gestalt), Benedict va desenvolupar una concepció d'aquestes relacions que apareix com una forma psicològica de funcionalisme que relaciona directament les pràctiques i creences culturals amb la personalitat dels individus. Sosté que determinades experiències de la infància, pautades dins de la cultura en la qual viu l'individu, condicionen la formació d'uns tipus bàsics de personalitat adulta.

Sota la influència de Nietzsche caracteritza les cultures pels seus trets més o menys apol·linis o dionisíacs, així, diu: «El contrast bàsic entre els indis pobles i les altres cultures d'Amèrica del Nord és el contrast que ha estat assenyalat i descrit per Nietzsche en els seus estudis sobre la tragèdia grega. Nietzsche exposa dues maneres diametralment oposats d'aconseguir els valors de l'existència. El dionisíac els persegueix mitjançant l'anihilació dels confinis i límits ordinaris de l'existència. [...] L'apol·lini, solament coneix una llei, la mesura en el sentit 'hel·lènic'».

En Patterns of Culture, obra a la qual pertany la cita anterior, i que és un estudi de tres cultures primitives (zuñí, kwakiutl i dobu), presenta una teoria de la cultura, a la qual defineix com a «ciència dels costums», i en la qual distingeix configuracions apolíneas, com en els zuñi, i dionisíacas, com en els kwakiutl i els dobu.

Posteriorment va estudiar cultures europees i asiàtiques, especialment la cultura del Japó. Fruit d'aquest estudi és la seva obra The Chrysanthemum and the Sword (El crisantem i l'espasa,1946), que és un estudi comparatiu de la societat japonesa, que va exercir gran influència després de la segona guerra mundial.