Diferència entre revisions de la pàgina «Epigènesi»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "lógica" a "lògica") |
m (Text de reemplaçament - "ado " a "at ") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Terme proposat per primera vegada per William Harvey en el seu ''Exercitationes de generatione animaliun'' (1651), que designa la teoria embriològica que, en contra del [[preformisme|preformisme]], sosté que ni la [[morfogénesis|morfogénesis]] general dels organismes ni, en general, el seu desenvolupament està | + | Terme proposat per primera vegada per William Harvey en el seu ''Exercitationes de generatione animaliun'' (1651), que designa la teoria embriològica que, en contra del [[preformisme|preformisme]], sosté que ni la [[morfogénesis|morfogénesis]] general dels organismes ni, en general, el seu desenvolupament està preformat en la dotació genètica, sinó que cada organisme adquireix la seva forma definitiva gradualment mitjançant l'acció de substàncies inductoras. En l'aspecte més filosòfic, les teories de l'epigènesi i de la preformació reproduïen un antic debat. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en ''De generatione'' (II, 734a) ataca la teoria de la preformació implícita en el mecanicisme de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], mentre que la teoria de les ''raons seminals'' de [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|sant Agustí]] defensaven una forma de preformacionisme. Entre finals del segle XVII i durant el segle XVIII va prosseguir el debat entre partidaris del preformisme, com [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], per exemple, i partidaris de l'epigènesi, com [[Autor:Kant, Immanuel|Kant,]] qui, per exemple, la defensa en la ''Crítica del judici,'' § 81. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 19:10, 25 març 2015
Terme proposat per primera vegada per William Harvey en el seu Exercitationes de generatione animaliun (1651), que designa la teoria embriològica que, en contra del preformisme, sosté que ni la morfogénesis general dels organismes ni, en general, el seu desenvolupament està preformat en la dotació genètica, sinó que cada organisme adquireix la seva forma definitiva gradualment mitjançant l'acció de substàncies inductoras. En l'aspecte més filosòfic, les teories de l'epigènesi i de la preformació reproduïen un antic debat. Aristòtil en De generatione (II, 734a) ataca la teoria de la preformació implícita en el mecanicisme de Demòcrit, mentre que la teoria de les raons seminals de sant Agustí defensaven una forma de preformacionisme. Entre finals del segle XVII i durant el segle XVIII va prosseguir el debat entre partidaris del preformisme, com Leibniz, per exemple, i partidaris de l'epigènesi, com Kant, qui, per exemple, la defensa en la Crítica del judici, § 81.