Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa del mentider»
De Wikisofia
| Línia 20: | Línia 20: | ||
| − | Altres versions plantegen més simplement: «El que dic és fals» ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: paradoxa del mentider|veg. text]]), formulació que es denomina del «Pseudomenon» [pseudómenos lógos (ψευδόμενος λόγος)], o bé: «Aquest enunciat és fals». La paradoxa del mentider, amb totes les seves variants, ha tingut com a funció replantejar les nocions de veritat i falsedat i les dificultats lingüístiques de l'[[autoreferència|autoreferència]]. | + | Altres versions plantegen més simplement: «El que dic és fals» ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: paradoxa del mentider|veg. text]]), formulació que es denomina del «Pseudomenon» [pseudómenos lógos (ψευδόμενος λόγος)], o bé: «Aquest enunciat és fals». La paradoxa del mentider, amb totes les seves variants, ha tingut com a funció replantejar les nocions de [[veritat]] i [[Fals|falsedat]] i les dificultats lingüístiques de l'[[autoreferència|autoreferència]]. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Mègara}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Mègara}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 08:50, 7 oct 2018
Una de les més antigues paradoxes semàntiques, atribuïda a Eubúlides de Mègara o bé, segons uns altres, a Epimènides de Cnossos. Sembla que en la seva versió inicial es formula de la següent manera: «Epimènides, el cretenc, diu "tots els cretencs són mentiders"». Menteix Epimènides o diu la veritat? La resposta és que menteix i alhora diu veritat, la qual cosa fa de la frase un pseudoenunciat, o un enunciat mal construït. Aquesta paradoxa va preocupar molt als antics i es diu que Crisip, filòsof estoic del s. III aC, va escriure sobre ella sis tractats i que Filetas de Cos va morir per no haver sabut donar-li solució, segons resa el seu epitafi:
- Sóc Filetas de Cos.
- El Mentider em va fer morir
- per les nits d'insomni que vaig tenir per la seva causa.
En el Nou Testament, sant Pau es refereix segurament a aquesta paradoxa, quan diu:
- «Va ser un cretenc precisament, profeta entre els seus, qui va dir:
- "Els cretencs són sempre embusters,
- males bèsties, goluts ociosos"
- I a fe que és veritable aquest testimoniatge!» (Tito 1, 12-13).
Altres versions plantegen més simplement: «El que dic és fals» (veg. text), formulació que es denomina del «Pseudomenon» [pseudómenos lógos (ψευδόμενος λόγος)], o bé: «Aquest enunciat és fals». La paradoxa del mentider, amb totes les seves variants, ha tingut com a funció replantejar les nocions de veritat i falsedat i les dificultats lingüístiques de l'autoreferència.