Credo quia absurdum

«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent Tertul·lià (ca.155- 160 / 220-240), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers apologetes. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la fe fins i tot percebent la seva irracionalitat, o precisament perquè percep el seu caràcter absurd –de misteri– per la raó. La frase només està basada en un text del De Carn Christi (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; veg. text).